Instal·lació de VirtualBox 6.1.18
Els tutorials que anem publicant en aquesta web poden aplicar-se tant a màquines físiques com a virtuals. El treball amb màquines virtuals ens permet una flexibilitat i disponibilitat impossible d’assolir al món físic. Està especialment indicat en el cas de voler provar un determinat sistema operatiu, o una aplicació que implica canvis importants al nostre sistema o implica fer-ne servir un de concret que no tenim instal·lat a la nostra màquina física.
En aquesta entrada parlarem d’una aplicació que ens permet la creació de màquines virtuals amb les quals treballar o fer proves; es tracta del programa open source VirtualBox, que podem descarregar de https://www.virtualbox.org/wiki/Downloads. La instal·lació en sistemes Windows és molt senzilla, i en la majoria de casos bastarà amb acceptar les opcions per defecte.
El primer pas de la instal·lació només ens dóna a triar si volem continuar o abandonar-la:

A continuació seleccionem la ubicació on instal·lar l’aplicació:

Seleccionem si volem els diferents accessos directes i l’associació amb els tipus de fitxers:

L’advertiment que apareix a continuació només ens avisa de que ha de crear adaptadors virtuals de xarxa, i que aquest procés provocarà que es talli durant uns segons la nostra connexió:

Un cop acceptat, podrem començar la instal·lació:

I veure’n el progrés:

Depenent de la nostra configuració i els nostres privilegis d’usuari, pot ser que ens aparegui un advertiment de la UAC, que acceptarem:

Al llarg de la instal·lació, probablement apareixeran missatges demanant-nos permís per instal·lar dispositius virtuals, necessaris pel correcte funcionament de les màquines virtuals:

Un cop acabada la instal·lació, podem arrencar l’aplicació,

que té aquest aspecte:

Si volem ampliar les capacitats bàsiques de l’aplicació, podem instal·lar un paquet d’extensió de l’aplicació, que descarregarem de la mateixa pàgina web. Si hem marcat l’associació de les extensions durant la instal·lació de VirtualBox, l’únic que haurem de fer és un doble clic al fitxer descarregat, que se’ns obrirà des de la pròpia aplicació:

Acceptem la llicència:

Acceptem també l’advertiment de la UAC si ens apareix:

i automàticament es produeix la instal·lació:

Podem comprovar que la instal·lació és correcta obrint el menú Fitxer à Preferències, i seleccionant “Extensions”:
