Què fer després d’instal·lar Ubuntu

Instal·lar Ubuntu és ràpid. Tenir un sistema llest per treballar o fer servir tots els dies ja és una altra història. En aquesta entrada no vaig a repassar cada opció disponible ni et vaig a proposar un “top 20 d’ajustos imprescindibles”. Tampoc vaig a suposar que tothom està en la mateixa situació. El que sí que vaig a fer és compartir una sèrie de passes que es poden aplicar després d’instal·lar Ubuntu en diferents contextos: portàtils personals, estacions de treball, màquines virtuals o escriptoris compartits.

L’objectiu no és “personalitzar” perquè sí, sinó deixar el sistema operatiu en condicions per a l’ús diari: actualitzat, funcional i sense colls d’ampolla evitables. Si alguna cosa no cal tocar-la, millor deixar-ho com està. I si alguna cosa convé ajustar-ho per evitar-te problemes després, millor saber-ho ara.

1. Actualitzar el sistema, encara que sigui nou

Instal·lis la ISO que instal·lis, sempre estarà una mica desfasada respecte a l’estat actual del sistema. Fins i tot si acabes de baixar l’última versió, és gairebé segur que hi ha actualitzacions pendents.

La forma més directa:

sudo apt update
sudo apt full-upgrade

Això refresca la llista de paquets i aplica totes les actualitzacions, incloent canvis de dependències que per si sol no aplicaria. L’opció full-upgrade (o dist-upgrade, que és equivalent) és segura si el sistema acaba d’instal·lar-se.

Per què fer-ho ja? Perquè molts problemes menors (drivers gràfics amb bugs, errors amb Wayland, pegats de seguretat) ja estan corregits… però no a la ISO. Evita errors que no hauries d’estar depurant tu mateix.

2. Activar els repositoris “univers” i “multivers”

Ubuntu instal·la només el repositori “main” per defecte, que conté el nucli del sistema i paquets mantinguts oficialment. Però moltes coses útils estan en “univers” i “multiverse”.

Pots activar-los amb aquest comandament:

sudo add-apt-repository universe
sudo add-apt-repository multiverse
sudo apt update

Què hi ha aquí? VLC, còdecs extra, controladors propietaris, eines comunes de desenvolupament… No activar aquests repositoris limita el que pots instal·lar amb apt.

3. Instal·lar còdecs, suport multimèdia i fonts addicionals

Una de les coses que més frustren usuaris nous d’Ubuntu és que no puguin reproduir alguns vídeos, obrir arxius d’Office ben formatejats o veure text renderitzat com hauria de ser.

Pots resoldre gran part d’això amb:

sudo apt install ubuntu-restricted-extras

Aquest paquet inclou:

1. Còdecs d’àudio i vídeo (MP3, H.264, etc.)
2. Microsoft TrueType Fonts (com Arial o Times)
3. Suport per a Flash (ja irrellevant, però segueix present)
4. Plugins per a descompressió i altres biblioteques

La instal·lació pot demanar-te acceptar una llicència de fonts, així que no ho deixis en segon pla esperant que acabi sol.

Val la pena? A la pràctica, sí. Llevat que tinguis requisits molt específics de llicenciament, instal·lar això evita problemes bàsics de compatibilitat.

4. Instal·lar controladors propietaris

Ubuntu detecta prou bé el maquinari i, quan pot, fa servir drivers lliures. Però en targetes gràfiques Nvidia, alguns xips Wi-Fi i maquinari més recent, el rendiment o l’estabilitat millora fent servir controladors propietaris.

Pots comprovar què està disponible des de la terminal amb:

ubuntu-drivers devices

I aplicar el recomanat amb:

sudo ubuntu-drivers autoinstall

Alternativament, pots obrir l’aplicació “Software i actualitzacions” → pestanya “Controladors addicionals”. Aquí veuràs una llista d’opcions, com nvidia-driver-535 o similars.

Criteri simple: si fas servir Nvidia i planeges treballar amb gràfics, jugar o fer servir CUDA, instal·la el driver propietari. Si tot funciona bé amb el driver lliure (nouveau o amdgpu), pots deixar-lo. No hi ha una única resposta correcta, però sí errors que convé evitar: no instal·lis drivers des de llocs web externs ni fent scripts sense saber què fan.

5. Ajustar el rendiment del sistema

Ubuntu no ve mal configurat, però tampoc està afinat per a tots els contextos. Alguns ajustos marquen diferència en portàtils o entorns virtualitzats.

a) Habilitar TRIM (si tens SSD)

Si el teu disc és SSD, convé assegurar-te que fstrim està actiu per evitar pèrdua de rendiment a llarg termini:

sudo systemctl status fstrim.timer

Si veus que no està actiu, pots activar-lo:

sudo systemctl enable --now fstrim.timer

Aquest servei executa TRIM setmanalment. Suficient per a la majoria dels casos.

b) YSarp en sistemes amb poca RAM

Ubuntu fa servir systemd-swap o una swapfile en comptes de partició, que és més flexible. Però si notes que el sistema comença a anar lent amb 4 GB de RAM o menys, pot tenir sentit ajustar el swappiness:

cat /proc/sys/vm/swappiness

Valor per defecte: 60. Pots baixar-lo a 10 o 20 per evitar que comenci a fer servir swap massa aviat:

echo 'vm.swappiness=20' | sudo tee /etc/sysctl.d/99-swappiness.conf

6. Aplicacions que realment necessites

No tothom necessita la mateixa suite d’eines, però hi ha paquets que molta gent instal·la immediatament. Aquí alguns casos típics, amb criteri per decidir:

a) Un reproductor multimèdia que funcioni bé

VLC és una elecció segura:

sudo apt install vlc

Funciona bé amb gairebé tots els formats, permet obrir arxius des de la xarxa i té opcions avançades sense complicar l’usuari bàsic.

b) Un gestor de paquets millor que la botiga

La botiga d’Ubuntu ha millorat, però continua sent lenta i inconsistent. Personalment prefereixo fer servit apt o, si necessito flatpaks, instal·lar gnome-software amb suport per a ells:

sudo apt install gnome-software gnome-software-plugin-flatpak

I després:

flatpak remote-add --if-not-exists flathub https://flathub.org/repo/flathub.flatpakrepo

Això et permet instal·lar apps com OBS, Krita o Spotify sense dependre de Snap.

c) Un visor de PDF amb opcions

Evince funciona bé, però si necessites anotar PDFs o gestionar molts documents, Okular (de KDE) és més complet:

sudo apt install okular

Sí, instal·la unes quantes dependències de KDE, però si les eines justifiquen el cost, no és un problema.

7. Opcions gràfiques: Wayland vs Xorg

Des d’Ubuntu 22.04 en endavant, el sistema fa servir Wayland per defecte en moltes instal·lacions. No sempre és l’ideal:

1. Si fas servir programari que requereix compartir pantalla (OBS, Zoom, etc.), Xorg pot donar-te menys problemes.
2. Si notes glitches gràfics o comportaments estranys amb aplicacions que no són natives de GNOME, pot ser que Xorg sigui més estable.

Pots triar entre un i altre des de la pantalla de login, fent clic en l’engranatge després de seleccionar el teu usuari.

8. Configuració del sistema que t’evita problemes

Algunes coses convé deixar-les ajustades des del principi:

a) Teclat i dreceres

Verifica l’idioma del teclat i ajusta les dreceres que fa servir freqüentment (com canviar de finestra o escriptori). GNOME ve amb combinacions raonables, però no sempre coincideixen amb el que feia servir abans.

b) Touchpad

Si estàs en un portàtil, revisa si tens activat el “tap to click” i l’scroll amb dos dits. Pots ajustar-lo des de “Configuració → Ratolí i panell tàctil”.

c) Night light / Redshift

L’opció de “llum nocturna” pot reduir fatiga visual si treballes en entorns foscos. Està a “Pantalla” dins de Configuració.

9. Accés remot: SSH, escriptori remot o compartició

Si necessites accedir remotament a la màquina (o accedir des d’un altre dispositiu), no esperis a “quan ho necessitis”.

Per a accés per terminal:

sudo apt install openssh-server

Per a escriptori remot, el suport amb GNOME és limitat si fas servir Wayland. En aquest cas, considera instal·lar un servidor com a xrdp (millor amb Xorg) o vi.

O, si prefereixes alguna cosa més pràctica i sense complicacions de xarxa local, tmate o tailscale poden ser alternatives interessants.

10. Bloc de comandaments (checklist ràpida)

# 1. Actualitzar el sistema
sudo apt update && sudo apt full-upgrade

# 2. Activar repositoris addicionals
sudo add-apt-repository universe
sudo add-apt-repository multiverse
sudo apt update

# 3. Instal·lar còdecs i fonts
sudo apt install ubuntu-restricted-extras

# 4. Instalar drivers propietaris (si aplica)
sudo ubuntu-drivers devices
sudo ubuntu-drivers autoinstall

# 5. Ajustar TRIM en SSD
sudo systemctl enable --now fstrim.timer

# 6. Instal·lar aplicacions clau
sudo apt install vlc okular gnome-software gnome-software-plugin-flatpak

# 7. Agregar flathub (opcional)
flatpak remote-add --if-not-exists flathub https://flathub.org/repo/flathub.flatpakrepo

# 8. Instal·lar servidor SSH (si vols accés remot)
sudo apt install openssh-server

En resum: no necessites convertir Ubuntu en una altra cosa per a què funcioni bé. Però sí que convé dedicar-li una estona després de la instal·lació per treure-li les limitacions inicials. Amb uns pocs ajustos, el converteixes en un entorn molt més còmode i menys propens a errors innecessaris.