Instal·lació de Proxmox 6.3
En aquest tutorial veurem la instal·lació de Proxmox, un entorn de virtualització Open Source sobre el qual crear màquines virtuals que ens permetin aprofitar i optimitzar el maquinari. Està basat en la tecnologia de l’ Hipervisor KVM y en els contenidors LXC, i permet crear un clúster de servidors per millorar la seguretat i la disponibilitat de les màquines virtuals. L’administració de l’entorn es realitza a través d’una interfície web HTML5.
Requeriments
Els requeriments recomanats per la instal·lació de Proxmox són :
- Processadors amb tecnologia Intel VT o AMD-V.
- La quantitat mínima de RAM és de 2 GB pel sistema i 1GB per cada TB d’emmagatzemament que assignem a l’entorn. A aquesta quantitat de RAM hem de sumar-li el total de memòria que vulguem dedicar a les màquines virtuals.
- És recomanable que els discos, tant del sistema com els dedicats a les màquines virtuals, siguin el més ràpid possible (SCSI o SSD) i que estiguin configurats en RAID per augmentar la seguretat.
- Convé tenir fonts d’alimentació i connexions de xarxa redundants, per minimitzar l’impacte en cas de tenir problemes amb alguna d’elles
- Hem de disposar d’un CD o un USB on prèviament haurem gravat la imatge de Proxmox, que podem obtenir de https://www.proxmox.com/en/downloads/.
Instal·lació
Introduïm el CD o connectem l’USB amb la imatge de Proxmox, i reiniciem el servidor. En acabar de carregar el sistema d’instal·lació ens mostrarà un menú on hem de triar “Install Proxmox VE” :

Acceptem l’Acord de llicència d’usuari final:

Seleccionem el disc sobre el qual volem que s’instal·li el sistema; per defecte, la distribució de les particions del disc i la detecció del maquinari són automàtics.

A continuació, se’ns pregunta per la ubicació, la zona horària i la distribució de teclat.

El següent pas és indicar la contrasenya de l’administrador de l’entorn, que, com a la majoria dels sistemes Linux és root, i un correu on rebre les alertes i notificacions del sistema.

Se’ns demana quina ha de ser la configuració de la xarxa :
- La tarjeta de xarxa que volem fer servir per l’administració de l’entorn.
- El nom del servidor i el domini al qual pertany (si no en tenim o no el volem fer servir sempre podem indicar local o localdomain).
- L’ adreça IP.
- La màscara de xarxa.
- La porta d’enllaç.
- El servidor o servidors DNS

Confirmem les dades que se’ns mostren al sumari, pitgem el botó “Install” i comença la instal·lació :

Podem veure’n el progrés:

:En acabar, se’ns demana reiniciar l’equip.

Després del reinici, ja podem accedir al sistema amb l’usuari root i la contrasenya que en creat durant la instal·lació. La interfície física de l’entorn és la línia de comandes :

Per l’administració, però, hem d’accedir des d’un altre equip connectat a la mateixa xarxa i a través d’un navegador web, a l’adreça https://IP_del_servidor:8006/. Podem triar el català com a idioma de la interfície:

Un missatge d’alerta ens recorda que no tenim una subscripció vàlida (no és imprescindible, però és recomanable si considerem que la informació que tindrem en aquest entorn és prou important:

I accedim a l’entorn d’administració, des del qual podrem acabar de configurar totes les opcions del sistema i crear i gestionar les màquines virtuals.

Tot i que, com dèiem abans, podem triar el català com a idioma de la interfície d’administració, als tutorials successius sobre aquest entorn treballarem amb la interfície en anglès.

