El teu Primer Servidor Linux a Casa: Per què una Raspberry Pi 4/5 és suficient (i què pots fer amb ella)

Un servidor Linux a casa no té per què ser un projecte costós ni complex. Una Raspberry Pi 4 o 5, ben configurada, és més que suficient per a muntar serveis útils, estables i segurs. Des d’un NAS bàsic fins a un núvol personal o un servidor de mitjans, el maquinari no és el coll d’ampolla: ho és la forma en què es configura i administra.

Per què una Raspberry Pi (i no un PC vell)?

La Raspberry Pi 4 i la 5 tenen prou capacitat per a tasques domèstiques comunes: 4 o 8 GB de RAM mínim que pot arribar a 16 GB sense gaire inversió més, ports USB 3.0, xarxa Gigabit Ethernet, suport per a discos externs i un consum elèctric molt baix. Però més enllà de les especificacions, hi ha un avantatge pràctic: l’ecosistema i la comunitat estan centrats en Linux i projectes autoallotjats.

Comparada amb un portàtil antic:

• Consumeix menys de 10W en càrrega mitjana, enfront dels 40-60W d’ un PC vell.
• Es pot deixar encesa sense preocupar-se per soroll, calor o consum.
• És fàcil de muntar sense pantalla ni perifèrics, des d’una imatge preconfigurada.
• És compatible amb programari de gestió com cockpit, netdata, docker, etc., sense necessitat de modificar maquinari o instal·lar controladors.

Això sí: no té emmagatzematge intern ni ventilació activa. Per això, les decisions d’emmagatzematge i energia importen més que en un PC tradicional.

Decisions bàsiques que afecten l’ ús

1. Alimentació confiable

Una de les causes més comunes de fallades en servidors domèstics amb Raspberry Pi és l’alimentació inadequada. El carregador de mòbil “que tenia per aquí” no serveix.

Per a una Pi 4 o 5 amb discos USB connectats, el mínim acceptable és:

• Font oficial (USB-C, 5.1V, 3A per a Pi 4 / 5V, 5A per a Pi 5).
• Evitar hubs USB sense alimentació externa.
• Si es fan servir discos mecànics (HDD), millor amb carcassa autoalimentada.

Els símptomes d’alimentació insuficient no sempre són evidents. Poden aparèixer com fallades aleatòries del sistema d’ arxius, reinicis, problemes de xarxa o errors de lectura.

2. Sistema d’emmagatzematge confiable

Oblida’t de la microSD com a emmagatzematge principal si has de muntar serveis persistents. És adequada per a proves, però no per a un servidor que ha de funcionar setmanes o mesos sense intervenció.

Opcions millors:

• SSD per USB 3.0 amb suport UASP (millora la latència i el rendiment de disc).
• Disc extern mecànic si necessites més espai, però sempre en carcassa alimentada.
• Pi 5: pot arrencar des de NVMe M.2 amb adaptador PCIe (millor rendiment, més confiable, sense colls d’ampolla USB).

El sistema operatiu pot residir en el SSD o NVMe directament, evitant la SD per complet. Això es configura des del bootloader (raspi-config o rpi-eeprom per a Pi 4).

3. Sistema operatiu i accés

Per a servidors, convé fer servir una versió mínima i estable del sistema operatiu. Les més comunes:

• Raspberry Pi OS Lite (basat en Debian): bona compatibilitat, manteniment actiu, però més paquets preinstal·lats dels necessaris.
• Ubuntu Server 22.04 LTS per a Raspberry Pi: més proper a entorns de treball comuns; suport oficial de Canonical, actualitzacions fins al 2027.
• DietPi: molt lleugera, amb automatitzacions, però més opinada.

Per a la majoria, Ubuntu Server 22.04 LTS és una bona elecció: estable, familiar, i suporta paquets moderns sense recompilar.

Un cop flasheat el sistema (amb Raspberry Pi Imager o dd), convé fer el següent abans de connectar la Pi a la xarxa:

# Crear arxiu per habilitar SSH des de l' arrencada
touch /media/<user>/boot/ssh
 
# (Opcional) Crear arxiu wpa_supplicant.conf per a connectivitat Wi-Fi
# Després, accedeix per SSH i configura el bàsic:
# Canviar contrasenya de l'usuari per defecte
passwd
 

# Actualitzar el sistema
sudo apt update && sudo apt full-upgrade
 
# Configurar zona horària i nom del host
sudo timedatectl set-timezone Europe/Madrid
sudo hostnamectl set-hostname mi-servidor
 
# Activar firewall bàsic
sudo ufw allow OpenSSH
sudo ufw enable

Què pots fer amb una Raspberry Pi com a servidor a casa

1. NAS Bàsic: emmagatzematge centralitzat en xarxa

Amb discos externs connectats i compartits per xarxa, la Pi pot fer de servidor d’ arxius per a PC, mòbils i altres dispositius de la xarxa.

Opció lleugera: Samba

sudo apt install samba
sudo mkdir -p /srv/nas/public
sudo chown nobody:nogroup /srv/nas/public
sudo chmod 0775 /srv/nas/public

Editar /etc/samba/smb.conf:

[public]
   path = /srv/nas/public
   browseable = yes
   writable = yes
   guest ok = yes
 
sudo systemctl restart smbd

Ara pots accedir des de qualsevol equip a la xarxa com \\elmeu-servidor\public.

Consells pràctics:

• Evita FAT32/NTFS si has d’escriure amb freqüència. Fes servir ext4 o btrfs si el disc només es farà servir a Linux.
• Munta els discos en /etc/fstab amb UUID, no amb /dev/sdX, per evitar errors en reiniciar.

sudo blkid  # per obtenir el UUID

Exemple d’ entrada a /etc/fstab:

UUID=xxxxxxx /srv/nas/publico ext4 defaults,noatime 0 2

2. Servidor de Mitjans (streaming local)

Opció: Jellyfin

Jellyfin és una alternativa lliure a Plex. Permet fer streaming de vídeos, música i imatges a smart TVs, mòbils o navegadors.

sudo apt install apt-transport-https
wget -O - https://repo.jellyfin.org/ubuntu/jellyfin_team.gpg.key | sudo gpg --dearmor -o /usr/share/keyrings/jellyfin-archive-keyring.gpg
echo "deb [signed-by=/usr/share/keyrings/jellyfin-archive-keyring.gpg] https://repo.jellyfin.org/ubuntu jammy main" | sudo tee /etc/apt/sources.list.d/jellyfin.list
 
sudo apt update
sudo apt install jellyfin

Jellyfin s’executa a http://<tu-ip>:8096. Des d’aquí es configura la biblioteca multimèdia, usuaris i accés remot si es desitja.

Consells:

• No transcodifiquis vídeo des de la Pi si no és estrictament necessari. Evita formats que requereixin conversió en temps real.
• Si fas servir Wi-Fi i notes talls, connecta per Ethernet. L’streaming fluid depèn molt de la xarxa.

3. Núvol personal amb Nextcloud

Nextcloud permet muntar un reemplaçament a Dropbox o Google Drive a casa. Requereix més recursos que els anteriors, però amb una Pi 4/5 i un SSD va bé per a ús personal o familiar.

Instal·lació ràpida amb Snap (només Ubuntu):

sudo snap install nextcloud

Accedeix a http://<la-teva-ip> i segueix l’ assistent.

Instal·lació manual (més control):

• Instal·la Apache, PHP i MariaDB
• Descarrega Nextcloud des de nextcloud.com
• Configura els directoris de dades en disc extern
• Protegeix amb HTTPS (per exemple, usant certbot amb Let’s Encrypt)

A tenir en compte:

• Nextcloud genera moltes escriptures. No facis servir SD per a les dades.
• Configura bé el php.ini (upload_max_filesize, memory_limit).
• Considera fer servir Redis i opcache si notes lentitud en la interfície web.

4. Serveis autohostatjats lleugers

Altres serveis que es poden córrer sense problemes:

• Pi-hole: bloquejador d’ anuncis i rastrejadors a nivell DNS.
• WireGuard o OpenVPN: accés segur a la teva xarxa domèstica des de fora.
• Home Assistant: domòtica local sense dependre del núvol.
• Syncthing: sincronització de carpetes entre equips.
• Gitea: repositoris Git personals, interfície web lleugera.

Tots aquests es poden instal·lar com a paquets nadius o contenidors (docker o podman). L’elecció depèn de quants serveis tinguis i com prefereixes gestionar-los.

Supervisió, còpies de seguretat, seguretat i automatització bàsica

Un servidor domèstic, per modest que sigui, necessita supervisió mínima, recolzament periòdic i certa automatització per evitar que petites fallades passin desapercebudes. Encara que no es tracti d’una infraestructura crítica, una mica de previsió evita reinstal·lacions innecessàries o pèrdua de dades.

Supervisió bàsica sense sobrecarregar la Pi

Per a entorns domèstics, no té sentit muntar solucions pesades com Prometheus o Zabbix si només es necessita saber si la Pi està funcionant, si hi ha espai lliure i si els serveis estan actius. Dues eines lleugeres cobreixen bé aquest escenari:

htop o glances per monitorització puntual

sudo apt install htop

o bé:

sudo apt install glances

glances mostra ús de CPU, RAM, xarxa, temperatura, espai i processos en una sola pantalla. Es pot executar amb:

glances

netdata: monitorització en temps real des del navegador

Més complet, amb gràfics històrics i alertes bàsiques:

bash <(curl -Ss https://my-netdata.io/kickstart.sh)

Després accedeixes a http://<ip>:19999 per veure en temps real l’estat del sistema. No requereix configuració inicial i consumeix pocs recursos en una Pi.

Còpies de seguretat: el que val la pena copiar

La còpia de seguretat més comuna —i més ignorada— és la del contingut del disc extern i la configuració del sistema.

1. Dades del NAS o multimèdia

Si fas servir discos externs, fes còpia d’aquestes dades directament des d’un altre equip. Una estratègia comuna:

• Un segon disc extern que es connecta només per fer la còpia.
• Un rsync per cron que sincronitza els canvis.

Exemple:

rsync -av --delete /srv/nas/ /mnt/backup_nas/

2. Configuració del sistema

Pots copiar els arxius de configuració rellevants (/etc, scripts personalitzats, bases de dades SQLite, etc.) en un tar comprimit i guardar-los en una altra ubicació.

tar czf /srv/backup/configs-$(data +%F).tar.gz /etc /home/pi/scripts

Automatitza-lo amb un cron o systemd timer. No cal copiar tot el sistema si pots recrear el sistema base des d’una imatge, però sí que convé guardar:

• /etc
• /home
• bases de dades si hi ha (/var/lib/mysql o /var/lib/postgresql)
• claus SSH, tokens, arxius .env

Seguretat mínima raonable

Estàs exposant un sistema que viu connectat 24/7 a la teva xarxa. Encara que només tingui serveis interns, hi ha alguns ajustos de seguretat que convé aplicar des de l’inici.

SSH: accés controlat

• Fes servir clau SSH, no contrasenya.
• Desactiva root login per SSH:

sudo nano /etc/ssh/sshd_config
# Canviar o afegir:
PermitRootLogin no
PasswordAuthentication no

• Si no necessites accés des de fora de la teva xarxa, bloqueja el port 22 al router.

Firewall: controla ports oberts

Amb ufw, el bàsic:

sudo ufw allow ssh
sudo ufw allow 8096/tcp  # Jellyfin
sudo ufw allow 445/tcp   # Samba
sudo ufw enable

Veure estat:

sudo ufw status

Actualitzacions automàtiques

Per no oblidar actualitzacions de seguretat:

sudo apt install unattended-upgrades
sudo dpkg-reconfigure unattended-upgrades

Això aplica només pegats de seguretat sense tocar serveis clau.

Automatització: tasques repetitives i manteniment

cron per a tasques programades

Exemples comuns:

• Còpia de seguretat diària a les 3 AM:

0 3 * * * /home/pi/scripts/backup.sh >> /var/log/backup.log 2>&1

• Sincronització amb disc extern quan està connectat:

Pots fer servir udev o scripts en loop que detecten el muntatge i disparen el rsync.

systemd per a serveis personalitzats

Si tens scripts que s’han d’executar com a serveis (per exemple, un script de sincronització continu o un procés a Python), crea un servei:

# /etc/systemd/system/sync-nuvol.service
[Unit]
Description=Sincronització amb núvol local
 
[Service]
ExecStart=/usr/bin/python3 /home/pi/sync.py
Restart=always
 
[Install]
WantedBy=multi-user.target
sudo systemctl daemon-reexec
sudo systemctl enable --now sync-nube

Això és més confiable que deixar scripts corrent en screen o com a processos solts.

Accés remot amb WireGuard: accés segur des de fora

Si vols accedir al teu servidor des de fora de casa teva (per exemple, per fer servir Nextcloud o Jellyfin), el més segur és muntar una VPN. WireGuard és lleuger, ràpid i funciona bé fins i tot en una Raspberry Pi 4 o 5.

Instal·lació a la Pi:

sudo apt install wireguard

Generar claus:

wg genkey | tee privatekey | wg pubkey > publickey

Configura /etc/wireguard/wg0.conf:

[Interface]
PrivateKey = <clave privada>
Address = 10.0.0.1/24
ListenPort = 51820
 
[Peer]
PublicKey = <clave pública del cliente>
AllowedIPs = 10.0.0.2/32

Habilitar i aixecar la interfície:

sudo systemctl enable wg-quick@wg0
sudo systemctl start wg-quick@wg0

Al router: abrir el puerto UDP 51820 a la IP de la Pi.

WireGuard permet accés a tota la xarxa local des de fora, sense exposar serveis al públic. Convé documentar bé els peers i restringir l’accés amb AllowedIPs.

I si vull administrar tot més fàcilment?

Hi ha eines que fan més senzill gestionar diversos serveis, tot i que no són imprescindibles.

Cockpit

Interfície web d’ administració de Linux:

sudo apt install cockpit

Accedeix en https://<la-teva-ip>: 9090. Des d’aquí pots actualitzar el sistema, veure l’estat, gestionar serveis i sessions SSH. Útil si comparteixes l’administració amb algú menys tècnic.

Docker + Portainer

Si fas servir diversos serveis (Jellyfin, Nextcloud, Gitea, etc.), Docker permet aïllar cadascú amb la seva configuració. Per a evitar dependre del CLI de Docker, Portainer ofereix una interfície web.

docker volume create portainer_data
docker run -d -p 9000:9000 -p 8000:8000 \
    --name=portainer \
    --restart=always \
    -v /var/run/docker.sock:/var/run/docker.sock \
    -v portainer_data:/data \
    portainer/portainer-ce

Accedeix a http://<la-teva-ip>: 9000. No facis servir Docker per a tot si només has de córrer un parell de serveis, però sí que ajuda en entorns mixtos o quan actualitzes serveis freqüentment.

Checklist per començar amb una Raspberry Pi com a servidor

Maquinari mínim recomanat:

• Raspberry Pi 4 (4GB) o Pi 5
• Font d’ alimentació oficial
• SSD amb carcassa USB 3.0 (alimentada si és mecànic)
• Connexió Ethernet (recomanat)

Primeres configuracions:

• Instal·leu el sistema operatiu (Ubuntu Server 22.04 LTS o Raspberry Pi OS Lite)
• Configurar xarxa, SSH, nom del host
• Desactivar login per contrasenya a SSH
• Habilita el tallafoc (ufw)
• Instal·lar actualitzacions i eines bàsiques (htop, vim, rsync)

Serveis útils (instal·lació opcional segons necessitat):

• Samba (NAS bàsic)
• Jellyfin (servidor multimèdia)
• Nextcloud (núvol personal)
• WireGuard (VPN)
• Pi-hole (bloquejador d’anuncis)
• Netdata (monitorització)

Manteniment bàsic:

• Configurar unattended-upgrades
• Automatitzar backups amb rsync
• Supervisió amb netdata o glances
• Monitoritzar espai en disc (df -h, alertes per script)

Una Raspberry Pi ben configurada no és una joguina: pot ser un node útil, estable i silenciós a la teva xarxa domèstica. No substitueix un servidor dedicat per a tasques exigents, però per a emmagatzematge compartit, multimèdia local i serveis personals, funciona de forma més que acceptable si es prenen bones decisions des del principi.