En aquest tutorial veurem una instal·lació senzilla d’Ubuntu Server 20.04, el sistema operatiu de servidor d’Ubuntu a la seva darrera versió LTS (versió amb el temps de suport més llarg).

La instal·lació d’Ubuntu Server no té una interfície gràfica; es duu a terme mitjançant un menú de text, però les passes són les mateixes que a la majoria de les distribucions de servidor. Triarem el català com a llenguatge per la instal·lació, però veureu que la major part del text apareix igualment en anglès.

Requeriments

Ubuntu Server soporta la majoria de les plataformes i arquitectures de processador, i no tindrem problemes en instal·lar-ho a qualsevol màquina. Els requeriments mínims de memòria RAM per una instal·lació estàndard són de 512 MB, i els de disc 1,5 GB, tot i que sempre és convenient deixar espai lliure pel correcte funcionament del sistema, pel que podríem dir que el mínim real és de 2 GB. A la pràctica, i en funció de les aplicacions i serveis que vulguem instal·lar al servidor, amb 4 GB de RAM i 20 GB de disc tindrem un servidor que podrà executar la majoria de les seves funcions amb fluïdesa.

Com que realitzarem una instal·lació neta, no cal fer còpia de seguretat per conservar les dades.

Instal·lació

Hem d’inserir el DVD d’Ubuntu o connectar el USB arrencable i engegar l’equip. Després dels missatges de la BIOS, veurem que arrenca la instal·lació i ens comença a mostrar tot de missatges de les comprovacions que està realitzant sobre el maquinari i processos imprescindibles que arrenca.

Un cop acabada l’arrencada inicial, ens mostra un menú per triar l’idioma d’instal·lació. Ens podem moure per les opcions amb les tecles del cursor, i triar l’opció que vulguem amb la tecla Enter.  Al nostre cas, i tot i que al final el sistema acaba parlant anglès, triarem català.

Si hi ha actualitzacions disponibles per l’instal·lador, se’ns proposarà actualitzar-lo.  Triem que sí.

A continuació, triem de la mateixa manera la distribució del teclat: al nostre cas, la distribució en espanyol amb la variant en català. Si no tenim clar quina distribució tenim, podem seleccionar que ell mateix la identifiqui.

El següent pas és configurar la xarxa. Si tenim un servidor o un enrutador amb el servei de DHCP, l’aplicació el detectarà automàticament i el configurarà; si no és així, o si volem assignar-li una adreça determinada, podem optar per configurar-la introduint manualment els valors que ens anirà demanant.

Si a la nostra xarxa xarxa fem servir un servidor Proxy, tenim ara l’oportunitat de configurar-lo per assegurar-nos que el servidor pot accedir correctament a Internet. Si no és així, hem de deixar-ho en blanc.

Indiquem a l’aplicació quin serà el repositori des del qual es descarregaran els paquets i el programari. El que ens ofereix per defecte per defecte (http://archive.ubuntu.com/ubuntu) és el més adient per la majoria del programari que instal·larem.

Hem d’indicar com volem configurar el sistema de fitxers; per aquesta instal·lació triarem fer servir tot el disc i fer servir LVM.

Acceptem la configuració automàtica de particions que se’ns proposa.

El missatge que apareix després d’acceptar la configuració del sistema de fitxers ens adverteix que es perdran les dades dels discos que particionarà i, per aquest motiu, ens demana la nostra confirmació.

A partir d’aquí comença la instal·lació amb les dades de configuració que hem facilitat; se’ns pregunta per les dades de l’usuari que farem servir per accedir al sistema i pel nom que volem donar-li al servidor.

Ens donen a triar si volem instal·lar el servidor d’OpenSSH.  Acceptem, perquè serà l’eina que farem servir més endavant per connectar-nos remotament al servidor.

Se’ns pregunta també si volem instal·lar algun dels paquets més habituals; no en triarem cap en aquesta ocasió.

Una consola ens va mostrant el progrés de la instal·lació.

 Un cop acaba, ens demana reiniciar el sistema.

Un cop fet, l’equip arrencarà el nou sistema del servidor, al qual podrem accedir amb l’usuari que hem creat durant la instal·lació.

I un cop accedim ens trobem a la línia de comandes, amb el servidor preparat per instal·lar els serveis que necessitem.